IMPOST DE SOCIETATS: Deducció d’interès de demora i compensació de bases imposables negatives


1.- El Tribunal Suprem confirma la deduïbilitat dels interessos de demora del IS.

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 8 de febrer de 2021, ha resolt que els interessos de demora estan correlacionats amb els ingressos (estan connectats amb l’exercici de l’activitat empresarial) i, per tant, són deduïbles en l’Impost de Societats.

L’Impost de societats es queda sense el seu “comodí” malgrat la contenció per part de la Direcció General de Tributs i l’òrgan administratiu revisor. Ens referim a l’actual article 15.e) de la Llei 27/2014.

En les al·legacions de la Direcció General de Tributs i l’òrgan administratiu revisor argumentaven que:

  • Els interessos de demora tributaris són despeses financeres segons els qualifica el TC en la seva sentència STC 76/1990, de 26 d’abril de 1990.
  • Els interessos de demora no s’integren en cap de les categories de l’art. 15 LIS en el qual es determinen les despeses fiscals no deduïbles.
  • Que és una despesa financera, però sotmès als límits de deduïbilitat establerts en l’art. 16 LIS.
  • Els interessos de demora que l’Administració tributària tingui l’obligació de satisfer als contribuents tindran la consideració d’ingressos financers i s’integraran en la base imposable de l’Impost de societats.
  • Es manté la deduïbilitat dels interessos suspensius.

Negant d’aquesta manera la deduïbilitat dels interessos de demora sobre la base del principi de correlació entre ingressos i despeses.

Ara bé, el Tribunal Suprem davant aquestes al·legacions, aquesta vegada es “imposa” i considera que no admetre la deducció dels interessos de demora seria una penalització, pel fet que té com a finalitat compensar i que, com a tal, requeriria una previsió expressa, cosa que no es contempla en la llei de l’impost.

2.- Compensació de bases imposables negatives en la rectificació d’una autoliquidació

En un altre ordre de coses, l’Audiència Nacional, en la seva Sentència d’11 de desembre de 2020, considera que és indiferent si la compensació de bases imposables negatives de l’IS és o no una opció tributària, per la senzilla raó que aquest precepte no és aplicable en el cas de rectificació de les autoliquidacions. És per això que podrem compensar bases imposables negatives en l’Impost de societats en aquells casos que hàgim de presentar autoliquidació rectificativa.

A continuació, desgranem la sentència “nova” per a entendre una mica més si cap aquesta notícia referent a la sentència de l’Audiència Nacional. Per a això, posem l’accent primer en la distinció entre declaració i autoliquidació:

DECLARACIÓN TRIBUTARIA  (Art. 119.1 LGT)

“(…) se considerará declaración tributaria todo documento presentado ante la Administración tributaria donde se reconozca o manifieste la realización de cualquier hecho relevante para la aplicación de los tributos (…)”

AUTOLIQUIDACIÓN TRIBUTARIA (Art. 120.1  LGT)

“(…) declaraciones en las que los obligados tributarios, además de comunicar a la Administración los datos necesarios para la liquidación del tributo, y otros de contenido informativo, realizan por sí mismos las operaciones de calificación y cuantificación necesarias para determinar e ingresar el importe de la deuda tributaria o, en su caso, determinar la cantidad que resulte a devolver o a compensar (…)”

D’aquesta manera, el Tribunal aclareix en aquesta sentència que la declaració té les limitacions previstes en l’article 119.3 de *LGT, mentre que a l’autoliquidació no li és de la seva aplicació, en trobar-se en un altre règim jurídic.

Per tant, una autoliquidació permet una rectificació quan un obligat tributari consideri que ha “lesionat” o “perjudicat” de qualsevol manera els seus interessos legítims, d’acord amb el procediment que es reguli reglamentàriament i, en cap cas, serà aplicable la limitació temporal prevista en l’article 119.3 de la LGT.

En conseqüència, serà indiferent si la compensació de Bases Imposables Negatives (BINs), és o no una opció tributària en els termes previstos en l’article 119.3 LGT, ja que aquest precepte no és aplicable en el cas de rectificació de les autoliquidacions.